Mascaró Agricultors; especialistes en gestió integral de finques agrícoles a Lleida
La província de Lleida és un territori ric en varietat agrícola: grans extensions d’ordi i blat a la plana, camps de fruita dolça a les zones regades, i una combinació de climes i sòls que permeten collites abundants. No obstant això, aquesta diversitat també atrau un ampli ventall de plagues i malalties que poden posar en risc la producció. Conèixer-les i aplicar mètodes de control de plagues i malalties en cultius eficients i respectuosos amb el medi ambient és essencial per mantenir la rendibilitat i la qualitat dels cultius.
Principals plagues i malalties en els cultius de Lleida
En cereals (ordi i blat)
-
Pugó dels cereals (Sitobion avenae): insecte petit que s’alimenta de la saba, debilitant les plantes i reduint el rendiment. Pot transmetre virosis com el “Yellow Dwarf Virus”.
-
Mosquit del blat (Mayetiola destructor): les larves ataquen les tiges, provocant que es trenquin i que les espigues quedin deformades.
-
Corc del gra (Sitophilus granarius): afecta durant l’emmagatzematge, perforant el gra i reduint-ne el valor comercial.
En fruiters
-
Mosca de la fruita (Ceratitis capitata): una de les més temudes, sobretot en préssecs, nectarines i peres. Les larves es desenvolupen dins la fruita, inutilitzant-la per a la venda.
-
Pugó verd i negre: xuclen la saba i afavoreixen l’aparició de fongs com la “negrilla”.
-
Carpocapsa (Cydia pomonella): larva que penetra dins la poma o la pera, deixant galeries i provocant podridura.
Malalties més habituals
En cereals
-
Rovell groc i rovell marró (Puccinia striiformis i Puccinia triticina): fongs que provoquen taques grogues o marrons a les fulles, reduint la fotosíntesi.
-
Oïdi (Blumeria graminis): recobreix les fulles amb una pols blanca, debilitant les plantes.
En fruiters
-
Monília (Monilinia spp.): fong que asseca flors i fruits, molt comú en primaveres humides.
-
Foc bacterià (Erwinia amylovora): malaltia bacteriana greu que asseca branques senceres.
-
Cribado: produeix forats a les fulles i taques als fruits, reduint la seva qualitat.
Beneficis dels mètodes ecològics i del control integrat
Mascaró Agricultors aposta pel control integrat de plagues, un sistema que combina tècniques de prevenció, monitoratge i tractaments fitosanitaris específics per minimitzar l’ús de productes químics. Entre els beneficis més destacats:
a) Reducció de l’impacte ambiental
-
Menys residus químics al sòl i a l’aigua.
-
Protecció de la biodiversitat: abelles, marietes i altres insectes beneficiosos no es veuen afectats.
-
Prevenció de la resistència: les plagues no es tornen immunes tan ràpid als tractaments.
b) Seguretat per al consum
-
Productes amb nivells mínims o inexistents de residus fitosanitaris.
-
Compliment de les normatives europees més estrictes.
-
Millora de la imatge del producte davant el consumidor final.
c) Sostenibilitat econòmica i productiva
-
Manteniment de la salut del sòl, que assegura bones collites a llarg termini.
-
Reducció de costos a mitjà termini: menys tractaments, menys combustible i menys mà d’obra necessària per intervencions d’urgència.
-
Millor qualitat i vida útil dels fruits, augmentant el seu valor de mercat.
Com s’aplica el control integrat a Lleida
El sistema de Mascaró es basa en tres pilars:
-
Monitoratge constant
Inspeccions regulars al camp per detectar l’inici de qualsevol infestació. L’ús de trampes de feromones, sensors i observació directa permet actuar en el moment òptim. -
Prevenció
Pràctiques agrícoles com la rotació de cultius, la poda adequada, l’eliminació de restes vegetals infectades i l’ús de varietats resistents redueixen la probabilitat d’aparició de plagues i malalties. -
Tractament selectiu
Quan és necessari intervenir, es prioritzen productes d’origen biològic o extractes naturals, així com la introducció de depredadors naturals (per exemple, marietes contra pugons).
El control de plagues i malalties en cultius no és només una qüestió de rendiment econòmic, sinó també de responsabilitat amb el medi ambient i la salut de les persones. A Lleida, on la riquesa agrícola és un patrimoni col·lectiu, apostar per mètodes ecològics i control integrat com els de Mascaró Agricultors és garantir un futur sostenible per al camp i per a les generacions que hi treballaran demà.
